En Saragossa acaben per imposar-se els nacionals. Els republicans tenien al seu favor la legitimitat i uns 14 milions d'espanyols darrere, juntament amb les zones industrials.
Auqesta era la quantitat d'aliments racionats en Madird en 1936
Els nacionals contaven amb 17 milions d'espanyols a les seves esquenes, així com amb el suport de les zones productores de blat, que els asseguraven el pa, tota
l'Església i els professionals de l'exèrcit. La batalla és molt intensa fins a febrer del 37, però el front es va a mantenir fins a març del 39. Davant l'arribada de l'exèrcit nacional, el govern de la República es desplaça a València.
L'any 1937 comença amb una batalla iniciada pels nacionals amb l'objecte d'aïllar Madrid (la batalla del Jarama). Ambdós grups la consideren com un èxit: els nacionals perquè han aconseguit travessar el Jarama i els republicans perquè han aconseguit tirar als nacionals.
Com els Republicans van eliminar als mlitares italians en la Guerra de Guadalajara els Nacionals intenten llavors ocupar les zones industrials.
La batalla del nord va ser relativament fàcil perquè el País Basc només contava amb l'exèrcit autonòmic. Es va bombardejar la ciutat de Guernica perquè els alemanys poguessin assajar els avions. Però els Republicans per a posar
-los dificultats inicien maniobres de distracció que obliguessin a l'exèrcit nacional a dispersar les seves forces en Brunete i Belchite.
Tanmateix, la campanya del nord finalitza amb èxit per part dels nacionals.
A l'hivern de 1937, els republicans inicien la batalla de Terol, on concentren totes les seves forces. Va ser la més dura de la Guerra Civil per les condicions
meteorològiques; va ser l'hivern més fred d'Espanya. Van guany
ar els nacionals, el que els va servir per a avançar pel Maestrazgo, i el govern republicà es va traslladar a Barcelona. Els nacionals van cridar a aquesta campanya la campanya d'Aragó.
En 1938 es produïx la batalla de l'Ebre, iniciad
a pels republicans amb la intenció de recuperar el territori perdut. Avancen des de Tarragona per l'Ebre i ocupen Gandesa, però finalment guanyen els nacionals i
comencen el seu avanç cap al nord de Catalunya, trobant-se amb resistència a Barcelona. S'exilien el govern de la República i el de la Generalitat, però segueixen governant des de fora del país.
El president del govern, Nin, és partidari de seguir lluitant, però part de l'exèrcit de la zona cent
ral està ja negociant amb Franco. Van Intentar dividir Espanya en dues zones, una republicana i una nacional, però Franco no va voler acceptar; només acceptaria una rendició incondicional.
Només quedava per dominar el Llevant. Molta gent va intentar exiliar-se per mar, igual que ho havien fet altres cap a França en la rendició de Catalunya, però mai van aparèixer els vaixells que havien pro
mès recollir-los.
La gue va ser un temps de fam, mort i por sobretot a les zones republicanes ja que els nacionals van dominar des del principi territoris on la producció agrícola era important.
i si algú volia més tenien que complrar-los amb receptes médiques.
La població civil també va sentir por davant dels combats ferotges, davant dels bombardejos de les ciutats assetjades, però sobretot pel reclutament dels seus fills més joves.
Els líders d'esquerres van ser empressonats o assasinats a la zona Nacional.
Els cacics, els terratinents, els empresaris i les persones pertanyents al clerglat van ser
els principals perseguits a la zona Republicana.
Moltes persones pertanyents al bàndol contrari van ser denunciades i executades.
Els afusellats solien ser enterrats en foces comunes a la nit i sense identificar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario